Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: juny, 2018

ONDARA EN NEGRE

Imatge
Avui mateix es presenta aquest llibre a Ondara, obra de Toni Reig i Ricard Llompart. Un periodista i un historiador que fan un tàndem ben interessant. Tots dos em van demanar un pròleg que us reproduisc ací. El títol és exactament Ondara en negre: una història de crims, violència i delinqüència (1835-1935).


PRÒLEG PER A UNA HISTÒRIA NEGRA A LES PORTES DE LA MARINA
Tots tenim una part oculta de la nostra personalitat lligada a la rauxa, els sentiments negatius i la violència. Potser ens passa alguna cosa d’això, també, a nivell col·lectiu: de país i de poble; o del conjunt de la humanitat.
Toni Reig i Ricard Llombart ens  retraten ací planes fosques, no amb morbositat i mal gust sinó, ben al contrari, amb una contextualització ràpida però adient; amb versemblança i ben lluny dels escarafalls de la hipocresia farisaica. Amb sensibilitat humana i alhora amb el compromís ètic de l’historiador que coneix i estima la seua gent i els seus pobles, però que sobretot és sincer, creïble; no enganya…

SÍRIA AL COR

Imatge
A propòsit de Informe sobre el movimiento noviolento sirio / Fundación Dawlaty y Haid Haid con Adopt Revolution. Biscaia: Ediciones Nefoé, 2018. Traducció de Carlos Pérez Barranco, Elisa Marvena i Yamile Sánchez.
Potser avui el desig de pau passa per Síria: una de les nacions més castigada de la terra que ens expulsa cap a Occident el resultat del triomf de l'odi i de la violència.
Descobrir a través d'aquest llibre que ha existit i persisteix la lluita noviolenta ens dóna un raig de llum i una escletxa d'esperança.
La primera pregunta semblava òbvia: com parlar de noviolència en un país en guerra? no sembla això extemporani i fora lloc? Si més no per a mi, el llibre ha estat tota una descoberta; una agradable sorpresa enmig de tanta mort. Cal dir d'entrada que, en un inici, la revolució Síria va ser noviolenta; fins que la repressió brutal del règim d'al-Àssad -i molts altres factors- va radicalitzar la situació i va fer surar la violència local i internacional. Ara …

ELS "PECATS DE LA TRANSICIÓ"

Imatge
A propòsit de Carme MOLINERO i Pere YSÀS. La transición: historia y relatos. Madrid: Siglo XXI, 2018

Francament, estic desvanit que Vicent Cremades m'haja deixat aquest llibre. Per un doble motiu: per les tesis que sustenta, que coincideixen amb la meua percepció historiogràfica i personal, i pel fet que haja estat precisament ell, Vicent, qui l'haja posat en les meues mans.
Parlant ras i curt: 'la transició no va ser fruit d'un pla preestablert ni d'una transacció vergonyosa'. Amb aquesta conclusió tan senzilla, però elaborada i explicada, els autors desmunten alhora el discurs dels qui venien del franquisme (els anomenats reformistes) però també discursos recents, hipercrítics amb aquell procés de transició al qual culpen de tots els mals, entre ells la democràcia corrupta que hem experimentat o la manca de judicis i de dació de comptes per part de la classe política franquista.
Carme Molinero i Pere Ysàs, historiadors bregats i competents en aquests afers,  exp…

IGNACIO GÓMEZ TREVIJANO: EL PATRIARCA GANDIÀ DE LA REPÚBLICA

Imatge
Possiblement, una ciutat-ciutat es caracteritza per ser un punt de trobada, d’encontre i creuament de gents amb interessos i procedències ben diversos. Els Vallier, els Rignon o els Roman, francesos, els Moran i els Trénor, irlandesos, o els Gutiérrez de Cadis i Barcelona són tan sols alguns exemples en la història gandiana. La saga dels Goméz-Trevijano arribà des de la Rioja arran de la construcció del port de Gandia i presentava un perfil professional lligat a l’enginyeria i els negocis, així com, alhora, un flaire polític pregonament republicà.
A les cinc i mitja de la vesprada del 14 d’abril de 1931, una acta donava testimoni de la renúncia de l’alcalde de transició, Josep Roman, davant dels presidents dels diferents comités republicans de la ciutat ducal. La bandera tricolor era hissada al balcó municipal i començaven les manifestacions i les músiques festives, així com la crema de l’efígie del rei.
Al cap d’una estona, en un saló de plenaris de gom a gom, es conformava una Junta Mu…