ONDARA EN NEGRE



Avui mateix es presenta aquest llibre a Ondara, obra de Toni Reig i Ricard Llompart. Un periodista i un historiador que fan un tàndem ben interessant. Tots dos em van demanar un pròleg que us reproduisc ací. El títol és exactament Ondara en negre: una història de crims, violència i delinqüència (1835-1935).



PRÒLEG PER A UNA HISTÒRIA NEGRA
A LES PORTES DE LA MARINA

Tots tenim una part oculta de la nostra personalitat lligada a la rauxa, els sentiments negatius i la violència. Potser ens passa alguna cosa d’això, també, a nivell col·lectiu: de país i de poble; o del conjunt de la humanitat.

Toni Reig i Ricard Llombart ens  retraten ací planes fosques, no amb morbositat i mal gust sinó, ben al contrari, amb una contextualització ràpida però adient; amb versemblança i ben lluny dels escarafalls de la hipocresia farisaica. Amb sensibilitat humana i alhora amb el compromís ètic de l’historiador que coneix i estima la seua gent i els seus pobles, però que sobretot és sincer, creïble; no enganya.

Escoltarem històries de soldats que no saben perquè lluiten, de rectors trabucaires, de quintos pròfugs (amb la mar i els ports a la vora) o d’altres encesos en entusiasme patriòtic; d’herois fugissers i d’assassins sense pietat. Algunes de les contalles restaran, potser per sempre, envoltades de misteri i d’incògnita.

Per fer una bona història és fonamental que els esdeveniments no es presenten aïllats del seu moment i del context social i polític. El llibre parteix dels inicis de la implantació del liberalisme revolucionari, el qual es va imposar en flamarades intermitents. Potser la conflictivitat afavoridora de la violència es va fer especialment intensa durant el sexenni democràtic que va de 1868 a 1874. Alhora que naixien i creixien esperances, de la ma de la Constitució de 1869 i la instauració del sufragi universal, es topava amb un munt de frustracions, especialment visibles de la ma del republicanisme, del carlisme i del colonialisme minvant. La violència política, a més, com remarquen els autors, aniria lligada a un augment extraordinari de les activitats criminals i de la delinqüència a les muntanyes i valls de les Marines i de l’Alcoià, on es partia ja d’un bandolerisme de llarga tradició. No obstant, com s’hi pot comprovar, l’estabilitat del règim restaurador i la progressiva instauració dels serveis estatals afavoriran una progressiva pacificació social en el trànsit dels segles XIX i XX.

Els textos que teniu al davant no s’exhaureixen en si mateixos o en el morbo que els envolta. Ens acosten, també, a un munt de realitats que no sospitàvem, com ara la tensió entre la justícia oficial i l‘”autònoma” o la sensació de solitud de tot un poble que, ben sovint, havia de fer front als problemes que se li presentaven amb les seues pròpies forces i sense l’ajut forani. Els autors, a més a més, han sabut combinar amb habilitat els textos propis i els contemporanis dels fets, els quals aporten un sabor i una ambientació ‘autèntics’.

Reig i Llompart veuen i dibuixen, amb claredat, una forta competitivitat pel poder entre clans de famílies benestants, la qual cosa fa pensar més en una lluita aferrissada i visceral pel domini en un poble, més que no en la lluita de classes (cas dels Ganyans i els Sena de Pego, al servei dels Sendra i els Sala). Com ben bé diuen ells mateixos, cacics enemistats, disputes puntuals o cadenes de venjances són alguns dels motius que es poden trobar darrere dels crims ocorreguts a la comarca.  Per trobar altres causes cal recórrer a factors més habituals -violència de gènere, avarícia, diferències i baralles familiars, disputes de taverna i vells conflictes mai tancats del tot.

A més de ser plaent i entretinguda, la lectura d’aquest llibre ens ajudarà a recuperar i cultivar la memòria com a medicina sana front al presentisme, l’oblit i el no saber d’on venim i on anem.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LA GUERRA, EN ELS ORÍGENS DEL REGNE DE VALÈNCIA.

EL MISTERI DE L'ARBRE, DE RAUSELL

LES TREBALLADORES DE LA LOMBARD