FRANCESC PONS MONCHO, EL PREVERE AMIC DEL PATRIMONI



No perquè haja faltat, cal dir que Francesc Pons Moncho (1930-2018) era d'aquelles persones que es feia estimar. Era amatent, ajudador i certament primmirat i religiós aimador dels documents i de les restes del passat.

Era, a més de prevere, o conjuntament, una persona culta, il·lustrada i amb un ample ventall d'inquietuds morals i culturals. Amant i cultivador de la història de la Safor, especialment d'Oliva i Daimús, i pioner en l'estudi i reivindicació de la memòria de la canyamel i dels mètodes tradicionals de treball agrícola.

No vaig a dir molt més, si bé cal ser agraïts i recordar tot el que sempre em va ajudar a mi i, de segur, a moltes altres persones. A l'Arxiu Municipal de Gandia, per on venia sovint en els anys 1980, ens va deixar una catalogació del lligall que ell, detingudament, es llegia punt per punt: un conjunt de documents sobre el procés del lloc de Daimús contra el duc de Gandia sobre jurisdicció (1652-1653/1728). I quan vaig fer la història contemporània de Miramar vaig poder comprovar com havia restaurat i inventariat els quinque libri i tots els documents de la parròquia de Daimús, la qual s'havia independitzat de Miramar a les darreries del XVIII. No fa massa, l'any 2015, em feia obsequi del seu llibre 'Daimús: datos para su història', el qual li va ser editat per l'Ajuntament del poble.

Podeu trobar una llista de les seues publicacions i un recull d'articles seus a la revista Capdells, núm. 6. Junt a ells hi ha dues ressenyes biogràfiques de la seua persona, ben detallades i matisades, a càrrec de Vicent Canet Llidó i Josep Antoni Gisbert Santonja. 


Que descanse en pau. Sit tibi terra levis.
















Foto: https://nanopdf.com/download/cabdells-6-d-francisco-6indd_pdf
Baix: algunes de les seues publicacions i dibuix de les restes del sepulcre de Baebia Quieta a Daimús.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LA GUERRA, EN ELS ORÍGENS DEL REGNE DE VALÈNCIA.

ARRÒS ESCUDELLAT