POLÍTICA I XARXES SOCIALS


De segur que no és gens precís insistir en els divorços entre societat i política. Quanta no és la gent que malparla dels polítics -que votem-! Fins i tot, són abundants els polítics decebuts o desencantats de la mateixa escena pública on han participat. Recorde ben bé els casos de Miguel Oltra, alcalde de Gandia el 1931-1933 o el del militarot progressista de Vilallonga, el general i diputat Domingo Ripoll (1810-1877).

Tot i això, em fa la feta que parlem del tema amb una excessiva frivolitat, impaciència i, sovint, desconeixement del que estem comentant o dient.

Entre l'alta política i la política als pobles, on la majoria dels regidors són persones normals i altruistes, hi ha una certa diferència. Fins i tot és menester reconéixer que els polítics més coneguts i importants depenen ben sovint de les pressions de la Troika i instàncies més poderoses (sobretot en temes econòmics) Els qui donen la cara fan sovint com si manaren, però no manen realment. Què va passar, si no, quan l'any 2009 Zapatero va canviar radicalment la seua política i es va reformar, via express, la mateixa Constitució de 1978?

En això mateix insistia Ignacio Sánchez Cuenca en la seua darrera intervenció a la Universitat d'Estiu de Gandia i en moltes de les seues publicacions.

Tot i això, no anem a seguir per ací. Ja en parlarem, potser, d'alguna de les obres d'aquest sociòleg i pensador.

Però insistisc: cal eixir d'un bucle, en part potenciat per les noves xarxes socials, de contestació i reacció impulsiva i fora del cara a cara personal; inconscient i sovint immisericorde i bròfega, en els temes més diversos. Sabem realment, com funciona i quins efectes té -per posar un cas- el tema de la immigració? Coneixem les causes reals o els sentiments dels que ens volen 'envair' ? Sabem en quina mesura ens fan falta o no per al nostre futur econòmic? Hem parlat amb els voluntaris o els policies que els acullen? Som conscients de la divisió del món en un nord privilegiat i un sud?...

En general, ens precipitem a opinar sense coneixement de causa i, el que es pitjor, molt sovint des de l'atreviment fonamentat en l'ignorància o en conviccions inalterables i dogmàtiques. Cal escoltar-nos més, formar-nos més i dedicar-nos menys a les reaccions intempestives que, al seu torn, provoquen més reaccions intempestives. Ço és, el contrari del que fan, per exemple, Donald JohnTrump i altres pescadors en riu rebolicat.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LA GUERRA, EN ELS ORÍGENS DEL REGNE DE VALÈNCIA.

EL MISTERI DE L'ARBRE, DE RAUSELL

FRANCESC PONS MONCHO, EL PREVERE AMIC DEL PATRIMONI