AMORS I DESAMORS ALS ARXIUS

Els arxius públics estan constituïts per documentació burocràtica. Poques vegades, per no dir-ne cap, hi ha lloc per als sentiments més íntims, cosa lògica, ja que els documents públics no tenen com a finalitat primera aplegar allò  més personal i intransferible.


Hi ha, però, comptades excepcions. Haver-les, les hi ha. Una equivocació, un oblit o una mort sobtada pot provocar un 'traspaperament' amb conseqüències insospitades. Un amagatall, que en un temps fou segur, pot deixar de ser-ho.

Ja fa molts anys, quan unes joveníssimes becàries estaven ordenant la série de correspòndència de la secretaria municipal, es va produir a l'Arxiu Municipal de Gandia una troballa d'aquestes característiques. Ningú no s'ho creia: cartes d'amor en un arxiu municipal? 13 cartes que testimoniaven delers prohibits i romàntics cap a 1849? Sí: era cert, allí estaven; i estan.

Sembla que l'aleshores secretari municipal, José Talens i Blasco, mantenia relacions amoroses amb una senyora i ambdós es comunicaven mitjançant cartes plenes de paraules tendres, apassionades i algunes no tan amables, com les dedicades al 'pérfido marido' per part de l'aimada. 

Una troballa semblant, però aquesta estudiada i tractada, és la que es va produir entre els protocols notarials servats a l'Arxiu Històric Provincial d'Alacant, de la ma de la professora Elvira Sanjuán, fa prop d'un lustre. Elvira percaçava històries de dones i ben cert què en va trobar una, de ben sucosa i significativa, a través d'aquesta série de cartes de 1831, ara tretes a la llum. Una història que ha tractat de reconstruir amb totes les seus forces, amb passió, imaginació i constància.

L'autora tractava de penetrar en allò que s'ha vingut en nomenar 'història de les emocions'. Perquè, és clar, la història és omnicomprensiva i no té perquè deixar al marge (ans al contrari) els sentiments més personals que, això sí, s'imbriquen en un ambient cultural i social, en un cercle d'amistats i de relacions i al bell mig d'uns canons culturals que fins i tot afecten la forma de festejar i relacionar-se, dins o fora del matrimoni. No debades existien per aquells temps no pocs manuals, com la enciclopèdia de la francesa Jeanne-Marie Leprince de Beaumont, subtitulada  -en la seua traducció al castellà- com a Instrucciones para las señoras jóvenes en la edad de entrar ya en la sociedad y poderse casar.

Elvira autodefineix el seu treball com una mena d'assaig novelat. La veritat és que la seua lectura resulta fàcil i atractiva per a un lector generalista però em fa la feta que potser necessita certa maduració narrativa i una millor direcció acadèmica. Tot i això, és evident que s'ha fet una tasca meritòria i una veritable investigació, pam a pam, d'arxiu en arxiu, fins arribar a una identificació dels protagonistes i el seu entorn que, d'entrada, no apareixia gens clara. L'anàlisi sectorial i temàtica, segurament, no es fa del tot compatible amb la fluidesa narrativa. L'autora ha posat, això sí, tot el seu esforç, la seua sinceritat i la seua il·lusió.


La bona qüestió és que les dones, durant molt de temps, han estat educades i encarades al matrimoni, un matrimoni pactat per les famílies dels contraients en què caldria generar descendència i era bo que hi  hagués afecte i respecte; però... i l'amor?

Elvira té ací l'oportunitat amarga de comprovar els entrebancs vitals inherents al fet de ser dona en un entorn opressiu. Maria Antonia López Guardamuro (Tona), oriolana, casada amb un militar, era una dona aferrisada a un amor romàntic però sense espectatives i, al capdavall, amb l'enorme decepció i disgust d'acabar sent mesnypreada per seu antic amant, el notari alacantí Pablo Manchón Soriano.

Les cartes de Gandia encara són susceptibles d'estudi, si algú s'anima.

Referència del llibre: Elvira Sanjuán Sanjuán. Cartas de desamor del siglo XIX alicantino. Correspondencia inédita en el Archivo Histórico Provincial de Alicante. Alacant: Publicacions de la Universitat d'Alacant, 2017. Pròleg de Jesús Millan.

Baix, una de les cartes conservades entre la correspodència municipal de 1849. Arxiu Històric de Gandia.



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LA GUERRA, EN ELS ORÍGENS DEL REGNE DE VALÈNCIA.

EL MISTERI DE L'ARBRE, DE RAUSELL

FRANCESC PONS MONCHO, EL PREVERE AMIC DEL PATRIMONI