LES GUERRES DEL MÓN A LA LLUM DE LA HISTÒRIA

Enric PRAT CARVAJAL (editor). Las raíces históricas de los conflictos armados actuales. València: Publicacions de la Universitat de València (PUV), 2010.



La pau relativa que vivim a l'occident potser ens fa oblidar o ser ben poc conscients de molts dels conflictes que es viuen arreu del món i que, en realitat, d'una manera o una altra, ens afecten. Bé siga perquè n'hem estat causa, perquè milers de joves i persones que aspiren a ser refugiades criden a les portes de les nostres fronteres o bé perquè, al capdavall, ningú no ens lliurem del perill d'acabar fent de la violència un instrument polític.

En una època en què les visions simples i dicotòmiques semblen tornar a envair les nostres ments i les nostres vides no ens hauríem de cansar de reivindicar la crítica, la història, l'intent de comprendre i entendre les nostres societats sense apriorismes precipitats.

En aquest sentit, aquest llibre és una aportació important i una oportunitat que hauríem d'aprofitar. Si bé bona part de la feina s'havia fet a Catalunya, la Universitat de València, cal reconéixer-ho, ha eixit ací de les sues temptacions endogàmiques i s'ha posat a treballar en una perspectiva universalista.

Una vegada més, la història torna a manifestar-se com una vacuna contra la trivialitat i la manipulació barroera que ben sovint fan els poders polítics, sobretot aquells que aspiren a ser imperis, agranar les particularitats i imposar unes memòries oficials.

Com diu l'editor intel·lectual, l'Enric Carvajal, als darrers anys s'han multiplicat els actors armats: exèrcits, policies, guerrilles, paramilitars, narcotraficants... amb molts reclutes adolescents; i ha crescut la proporció de víctimes civils.

La misèria i la pobresa es troben en una primera instància de causes, però cal apuntar, tot seguit, que només una anàlisi històrica concreta pot determinar les causes que provoquen cada guerra. Ço és, una anàlisi cas per cas i no a partir d'una teoria general. A més a més, rara vegada hi ha un conflicte amb una única arrel.

Una atenció especial mereixen els processos de 'construcció d'enemics', uns processos en gran mida inventats davant dels quals hem d'estar ben alerta. Malgrat el que alguns ens vulguen fer creure, les guerres no son inevitables. Sempre hi ha actors que proposen alternatives per evitar un conflicte armat. Sempre hi ha possibilitats de cooperació i d'acord.

El contingut del llibre és molt divers com també ho són els autors i les metodologies que empren. En tot cas ens ofereixen vies per d'entendre el perquè i conèixer més en fondària el que hi ha darrere de conflictes com els del Sahel, Txetxènia, Colòmbia, Afganistan o, per suposat, l'orient mitjà.

Mark Duffield, al seu torn, ens situa en el concepte d'insurgència global i de contrainsurgència en el marc del dualisme global, essencial avui, entre un occident i una països rics que tenen la contenció com un eix fonamental de la seua política. Una contenció que hauria d'implicar la integració de les comunitats migrants i alhora la millora dels pobles subdesenvolupats 'in situ'. Desenvolupament i seguretat entren, així, en una relació íntima i alhora problemàtica ja que sembla implicar un societat de masses que consumeix més enllà de les possibilitats del planeta... en un món en què comença a parlar-se d'una 'guerra civil global'

Malgrat que fa uns anys que va eixir aquest llibre, moltes de les seues explicacions continuen sent útils i ens estimulen a entendre, a resoldre els conflictes i escapar positivament a eixa espiral de xuleria, d'intransigència, d'imperialisme i guerres civils que viu avui el nostre planeta.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LA GUERRA, EN ELS ORÍGENS DEL REGNE DE VALÈNCIA.

EL MISTERI DE L'ARBRE, DE RAUSELL

FRANCESC PONS MONCHO, EL PREVERE AMIC DEL PATRIMONI