COR, VISCERALITAT, ESPANYA I CATALUNYA

Són Espanya i Catalunya dues entitats nacionals i dues sobiranies sustentades en pobles i territoris diferenciats?

Potser la resposta siga tan irresoluble com és de difícil -però no impossible- la compatibilitat entre dues tradicions nacionals i dues sobiranies enfrontades.

Tanmateix, davant de la puresa de les identitats incontaminades toca cridar al mestisatge, a la impuresa i al rebaix de les fidelitats a les banderes. Perquè primer, en efecte, som persones reals de carn i os que volem, sentim i estimem: les gents i la terra; però també escoltem, comprenem i convivim.

Potser no cap dubte que molts polítics 'disfruten' pujant el to, pujant les apostes nacionals. I 'disfruten' perquè, ací sí, troben complicitats i entusiasmes que d'altra manera no generen; sobretot quan se sent la pudor de la corrupció moral i econòmica.


Tanmateix, aquest camí d'encendre les passions, "la passió que torba el trellat dels homens", no crec que siga el més adient. Ja sabem per experiència històrica on porta el nacionalisme o l'imperialisme fins les darreres conseqüències: al conflicte violent, per dir-ho en paraules suaus.

Crec que, ara sí, apassionadament, toca cridar al trellat dels homens i de les dones, dels nostres dirigents i de la nostra gent, de tota. No tenseu més la corda, si us plau !

Imatges: Blogs - Sapiens.cat i mundiario.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LA GUERRA, EN ELS ORÍGENS DEL REGNE DE VALÈNCIA.

EL MISTERI DE L'ARBRE, DE RAUSELL

FRANCESC PONS MONCHO, EL PREVERE AMIC DEL PATRIMONI