RESSENYES TARDANES: un motivador article de Xabier Agirre Aranburu


Certament interessant per poc coneguda és la notícia que ens dóna Xabier del món antimilitarista en temps de la II República i, fins i tot, durant la mateixa guerra civil de 1936 a 1939.

Els pacifistes del moment sembla que formaven part, principalment, de la Internacional de Resistents a la Guerra (IRG o WRI), ja viva aleshores, amb José Brocca com a un dels dirigents més remarcables i clarividents (la ressenya de Brocca ací enllaçada, en wikipedia, no està gens malament).

Els antimilitaristes que descriu formaven part d’agrupacions socialistes, si bé també els hi havia, per suposat, en col·lectius de caire llibertari. De fet, la Liga de refractarios a la guerra, que es va formar en els inicis del conflicte civil, comptava amb molts llibertaris.

Sembla, però, que els qui pensaven a l'estil de Brocca eren minoria i, de fet, davant de l’alçament obrer d’Astúries, el 1934, es van alçar no poques ampolles. Mentre molts socialistes i anarquistes glorificaven la fallida resurrecció obrera, la premsa antimilitarista es desmarcava de tota lectura èpica per a qualificar els successos de lluita fratricida i subratllar les conseqüències desastroses... cuando el intento fue aplastado (amb el general Franco al comandament) el desconcierto de los trabajadores fue completo. Després del triomf del Front Popular, pel juny de 1936 es criticava també el moviment obrer por complacerse en ejercicios militares. Certament, els pacifistes es trobaven inquiets davant la 'febra de guerra'.

Ben remarcables són els arguments del mateix Brocca que, ja en plena guerra, declarava que lluitava en fronts diferents, de propaganda i ajuda humanitària... sacando partido de toda oportunidad para extender entre los combatientes nuestros ideales humanitarios y nuestra repugnanacia a la opresión y crueldad

Certament, aquestes aportacions d’Agirre, junt a altres, haurien d’anar conformant un corpus de coneixements més ample i sòlid per poder seguir el fil de la història científica i de la memòria viva del pacifisme.

Una de les historiadores que ha agafat el repte és Fernanda Romeu Alfaro, una experimentada investigadora de l'Agrupació Guerrillera del Llevant i de la situació de les dones durant el Franquisme.

És ella la que ens planteja com, si bé la Guerra Civil ha produït una densíssima producció historiogràfica i ha servit d'inspiració a nombrosos literats i artistes... la qüestió pacifista a penes ha estat tractada, llevat de la memòria rescatada pels mateixos grups antimilitaristes. Una faceta de la memòria democràtica injustament oblidada.

Els escrits utilitzats són els de

- Xabier AGIRRE. “Los insumisos del 36: El movimiento antimilitarista y la Guerra Civil Española”. A En legítima desobediencia, tres décadas de objeción, insumisión y antimilitarismo. Madrid,  Editorial Traficantes de Sueños, 2002, pp. 33-47.

- Fernanda ROMEU ALFARO. 'Memoria en sombra: los pacifistas en la Guerra Civil Española'. El Viejo Topo, núm. 287 (2011), pp. 47-53.

Imatge del miting contra la guerra: extret de http://www.elviejotopo.com/topoexpress/memoria-en-sombra-los-pacifistas-en-la-guerra-civil-espanola.
Imatges de José Brocca i d'Amparo Poch. Wikipèdia.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Amparo_Poch_y_Gasc%C3%B3n

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LA GUERRA, EN ELS ORÍGENS DEL REGNE DE VALÈNCIA.

FRANCESC PONS MONCHO, EL PREVERE AMIC DEL PATRIMONI

ARRÒS ESCUDELLAT