Entrades

COR, VISCERALITAT, ESPANYA I CATALUNYA

Imatge
Són Espanya i Catalunya dues entitats nacionals i dues sobiranies sustentades en pobles i territoris diferenciats?
Potser la resposta siga tan irresoluble com és de difícil -però no impossible- la compatibilitat entre dues tradicions nacionals i dues sobiranies enfrontades.

Tanmateix, davant de la puresa de les identitats incontaminades toca cridar al mestisatge, a la impuresa i al rebaix de les fidelitats a les banderes. Perquè primer, en efecte, som les persones reals de carn i os que volem, sentim i estimem; però també escoltem, comprenem i convivim.
Potser no cap dubte que molts polítics 'disfruten' pujant el to, pujant les apostes nacionals. I 'disfruten' perquè, ací sí, troben complicitats i entusiasmes que d'altra manera no generen; sobretot quan se sent la pudor de la corrupció moral.

Tanmateix, aquest camí d'encendre les passions, "la passió que torba el trellat dels homens" no crec que siga el més adient. Ja sabem per experiència històrica on po…

MANIPULACIONS I MATISOS DE LA TRANSICIÓ

Imatge
A propòsit de Debats: revista de cultura, poder i societat, vol. 132/1 (2018). Monogràfic Les altres transicions. Experiències i relats oblidats, alternatius i resistents als relats hegemònics de la transició a la democràcia. Articles de Josep Cucó, Jordi Borja, Pilar Toboso, Jaime Pastor, Benjamín Tejerina, Arnaud Dolidier, Pere J. Beneyto, Ernest Garcia.

La batalla per hegemonitzar la memòria és constant i actual. La gran temptació és adaptar el passat a les conveniències de cadascú, és a dir, portar l'aigua al molí de l'interessat. 
Quan més potència tinga el molí, és a dir, quan més capacitat de producció i propagació, més s'escamparà la idea.
Podem fer alguna cosa, en aquest marc, per intentar ser equilibrats, equànims, compensats, racionals i coses per l'estil?
Un poc de tot això tracta aquest número de Debats, amb el problema afegit de sempre: els qui navegaven i naveguen avui pels marges (entenem, ací, antiga esquerra extraparlamentària i moviments  assemblearis, p…

AMORS I DESAMORS ALS ARXIUS

Imatge
Els arxius públics estan constituïts per documentació burocràtica. Poques vegades, per no dir-ne cap, hi ha lloc per als sentiments més íntims, cosa lògica, ja que els documents públics no tenen com a finalitat primera aplegar allò  més personal i intransferible.


Hi ha, però, comptades excepcions. Haver-les, les hi ha. Una equivocació, un oblit o una mort sobtada pot provocar un 'traspaperament' amb conseqüències insospitades. Un amagatall, que en un temps fou segur, pot deixar de ser-ho.
Ja fa molts anys, quan unes joveníssimes becàries estaven ordenant la série de correspòndència de la secretaria municipal, es va produir a l'Arxiu Municipal de Gandia una troballa d'aquestes característiques. Ningú no s'ho creia: cartes d'amor en un arxiu municipal? 13 cartes que testimoniaven delers prohibits i romàntics cap a 1849? Sí: era cert, allí estaven; i estan.

Sembla que l'aleshores secretari municipal, José Talens i Blasco, mantenia relacions amoroses amb una senyo…

LES GUERRES DEL MÓN A LA LLUM DE LA HISTÒRIA

Imatge
Enric PRAT CARVAJAL (editor). Las raíces históricas de los conflictos armados actuales. València: Publicacions de la Universitat de València (PUV), 2010.


La pau relativa que vivim a l'occident potser ens fa oblidar o ser ben poc conscients de molts dels conflictes que es viuen arreu del món i que, en realitat, d'una manera o una altra, ens afecten. Bé siga perquè n'hem estat causa, perquè milers de joves i persones que aspiren a ser refugiades criden a les portes de les nostres fronteres o bé perquè, al capdavall, ningú no ens lliurem del perill d'acabar fent de la violència un instrument polític.
En una època en què les visions simples i dicotòmiques semblen tornar a envair les nostres ments i les nostres vides no ens hauríem de cansar de reivindicar la crítica, la història, l'intent de comprendre i entendre les nostres societats sense apriorismes precipitats.
En aquest sentit, aquest llibre és una aportació important i una oportunitat que hauríem d'aprofitar. Si…

LA CONSCRIPCIÓ, EN ELS FONAMENTS DE L’ESTAT CONTEMPORANI

Imatge
(Apropòsit de Dieter Langewiesche. ‘Imperio, nación, guerra popular. 1813 en la historia de Europa’. Alcores, núm. 21 (2017), pp. 235-257)

La impopularitat del servei militar, del pràctic segrest del jovent per tal de formar part d’un exèrcit nacional no és pas nova. Els objectors de consciència i insubmisos de les darreries del segle XX no estaven sinó actualitzant i buscant un nou sentit a un sentiment inveterat, íntim i alhora d’ampla projecció social, de rebuig de la milícia.
Amb tot, és ben cert que la Revolució Francesa i les posteriors guerres napoleòniques van canviar d'arrel la forma en què els ciutadans ens hem relacionat amb la nació i amb la mateixa guerra. En tota aquesta problemàtica tracta de penetrar Dieter Langewiesche d’una forma certament colpidora i renovadora (també discutible des de la perspectiva nostrada) pel fet què planteja que les guerres napoleòniques no tenien motivacions nacionals (així les entendríem a posteriori) sinó que eren guerres imperials pel do…

LA COMODITAT (i l'error) DE REPETIR TÒPICS

Imatge
Segurament no som prou conscients de la quantitat de boles que ens col·loquen o, el que és pitjor, les que nosaltres mateixos pronunciem.
Cal dir en el nostre favor o excusa que allò que entenem per 'cultura' és un tutti frutti on s'entremesclen els fets comprovats, els mites, les creences, les fes, els amors i els desamors. I allò que ens arriba pels famosos 'media'.
Dic tot això perquè, en l'àmbit de les nocions i els pressupòsits històrics abunda entre nosaltres la creença que espanyols -i valencians- som un producte retardat històricament. Vivim en una nació que a penes va superar el feudalisme i estem, al capdavall, igual o pitjor que fa segles...
Aquesta mena d'opinions, sovint difícilment discutibles en la pràctica (a vore qui convenç a qui creu en tot això, malgrat la pàtina d'historiador que puga tenir jo) no solament predominen entre un públic ample sinó també en una proporció important d'historiadors.

Per això té mèrit la valentia d'algun…

LES LLUMS I L’HUMANISME COM A LLUITA I REPTE

Imatge
Per què no reivindicar, avui, la il·lustració? A propòsit de

Marina GARCÉS. Nova Il·lustració Radical.
Barcelona: Anagrama, 2017.


No serà anacrònic apostar per les llums i la il·lustració ara, al segle XXI? La fe d'il·lustrats i liberals en el progrés i la ciència no va ser soterrada per Nietzsche, Freud, Foucault i dues grans guerres? Com actualitzar la il·lustració a l’era digital i de la santa competitivitat?
(dit siga de passada i malgrat ser minoritaris, a mi sempre m'han encisat els plantejaments i les realitats del XVIII)
La primer premissa que planteja Marina és certament important: identifica la ‘condició pòstuma’ de la nostra civilització, lligada a la fascinació actual per la immediatesa, la incertesa i la inexistència d’un projecte de futur. Tot canvia acceleradament però sense que puguem fer-hi cap cosa. 
Ens diu també que el nostre temps ja no és el de la postmodernitat sinó el de la insostenibilitat. Assumeix plenament allò que ja plantejava el Club de Roma pel 1972 (…